Socialització lingüística

Des de la infància aprenem, en contacte amb qui ens envolta, la gramàtica de les nostres llengües i a utilitzar-les d’acord amb la situació i els nostres interlocutors. També aprenem quins valors s’associen a les llengües, als accents, a les paraules i a les entonacions, i amb això podem avançar-nos a com se’ns jutjarà per la nostra manera de parlar. Això no vol dir, però, que la socialització sigui un procés que s’assoleix a una determinada edat o etapa de la vida. Al contrari, es prolonga al llarg de tota la vida, i s’encarnarà en una infinitat d’instruccions lingüístiques carregades de valors socials i culturals a què ens enfrontarem en el dia a dia. Primer a la família, on no és estrany que se’ns diguin frases com, “et sembla normal parlar així” i, més tard a l’escola, quan ens ensenyen quina llengua hem de parlar i quina només s’utilitza a casa, “a l’escola només es parla espanyol, l’àrab el parles a casa”. Si canviem de país ens haurem de resocialitzar i és possible que la llengua que vam aprendre, la que era la varietat de prestigi, no ho sigui en el nou context. Així la nostra forma de parlar, pot considerar-se un vulgarisme, una desviació o, fins i tot, un delicte, com aquests pares llatins que són denunciats pel possible dany que causen als seus fills en parlar-los en espanyol en lloc d’anglès. Com mostren aquests exemples, la nostra socialització es produeix simultàniament “en” i “a través” de la llengua i el discurs.

A la recerca EquiLing

  • Reflexionem amb els i les coparticipants sobre les claus de la seva socialització lingüística: quines llengües, valors i normes d’adequació van aprendre; com es van enllaçar a les seves trajectòries de vida -per exemple si van canviar de ciutat i/o de país- i quines conseqüències ha tingut per a la seva participació a la societat i la seva imatge.
  • Al llarg d’aquesta reflexió, generem col·laborativament altres valors, normes i ideologies lingüístiques.

Per saber-ne més

Duff, P. A. (2010). Language socialization. Sociolinguistics and language education, 427-452.

Ochs, E. & Schieffelin, B. B. (1984). Language acquisition and socialization: Three developmental stories and their implications. A: R. A. Shweder & R. A. LeVine Ikeda, E. 95 (Eds.), Culture theory: Essays on mind, self and emotion. New York: Cambridge University Press.

La socialització lingüística és el procés pel qual les persones pertanyents a una societat o cultura aprenen i interioritzen un conjunt de competències, normes, valors i formes de percebre la llengua, que les doten de les habilitats necessàries per participar en aquesta societat.