Conciència lingüística crítica

Des d’una perspectiva crítica de l’educació lingüística i en relació amb el desenvolupament de la consciència lingüística (LA), sorgeix l’enfocament anomenat consciència lingüística crítica (Fairclough, 1999; García 2008; Hawkins, 1984), que s’enriqueix dels avenços científics impulsats pel projecte de renovació pedagògica EVLANG, desenvolupat entre 1997 i 2001 en el marc dels programes Socrates Lingua. 

La consciència lingüística crítica concep les llengües com un fenomen dinàmic, més que un constructe fix de normes establertes, i aborda els repertoris lingüístics com a pràctiques socials. D’aquesta manera, s’entenen els usos lingüístics, incloent l’alternança i la mescla de llengües, com a recursos i estratègies dels repertoris que es mobilitzen en la interacció i a través dels quals es negocien significats, identitats i ideologies lingüístiques en els discursos. Així, des d’aquesta perspectiva, l’anàlisi de les ideologies i les representacions de les llengües té una rellevància especial (Fairclough, 1992).

Alguns dels objectius del desenvolupament de la consciència lingüística crítica en l’àmbit educatiu es poden resumir en els punts següents:

• Incrementar la capacitat de reflexió sobre el llenguatge, l’estructura i la funció tant de la L1 com de les diferents llengües que van ampliant el repertori plurilingüe de les persones. 

• Desenvolupar entre els parlants la consciència sobre la riquesa de la diversitat lingüística i cultural tant de l’aula com de l’escola, la comunitat i el món. Inclou tant la diversitat de llengües com les varietats de repertoris lingüístics. 

• Enfortir les relacions entre els diversos grups ètnics, desenvolupant la consciència (o reflexió) a cada grup dels seus orígens i les característiques dels repertoris emprats.

Amb l’aplicació d’aquest enfocament a les aules de llengües, els estudiants tenen l’oportunitat de discutir, enfrontar, analitzar i reflexionar sobre exemples i repertoris lingüístics molt diferents, sobretot si es vol dur a terme una discussió significativa i crítica (Hawkins, 1992). Aquestes activitats contribueixen a desenvolupar la consciència metalingüística i afavorir que l’alumnat valori la diversitat lingüística i reflexioni sobre els processos de canvis sociolingüístics en què està immers.

A la recerca EquiLing

  • L’aproximació didàctica anomenada consciència lingüística és l’eix sobre el qual es vertebra la recerca participativa i en co-labor que defineix la nostra proposta d’activitats que es fan a les aules. 
  • La implementació d’aquest tipus d’activitats propicia que aflorin pràctiques plurilingües i/o metapragmàtiques, idònies per explorar des d’una perspectiva èmica com els participants negocien en les interaccions les ideologies lingüístiques, les identitats i la jerarquització policèntrica de les llengües i de les varietats en nous espais multilingües de l’àmbit educatiu.

Per saber-ne més

Fairclough, N. (ed.) (1992). Critical language awareness. London: Longman.

García, O. 2008. “Multilingual language awareness and teacher education”.  A Encyclopedia of Language and Education, editado por J. Cenoz, y N. Hornberger, 385-400. Berlín: Springer

Hawkins, E. W. (1984). Awareness of language. An Introduction. Cambridge: Cambridge University Press.

La consciència lingüística crítica concep les llengües com un fenomen dinàmic, més que un constructe fix de normes establertes i aborda els repertoris lingüístics com a pràctiques socials. A l’àmbit educatiu les activitats dissenyades i implementades a les aules estan orientades a desenvolupar la consciència lingüística mitjançant la discussió, l’anàlisi i la reflexió amb exemples i repertoris lingüístics molt diferents, de manera que permetin dur a terme una discussió significativa i crítica.