Repertoris lingüístics

Les persones disposem d’un repertori individual de recursos lingüístics que va canviant al llarg de la nostra vida: les llengües que aprenem, oblidem o som capaços de reconèixer… perquè les nostres habilitats no són les mateixes en totes les llengües i varietats que formen part del nostre patrimoni; els accents que coneixem i que se’ns enganxen segons amb qui estiguem; els registres amb què ens dirigim als altres depenent de si estem parlant o compartint missatges a les xarxes socials, de si ens dirigim a algú de la nostra família, a un desconegut gran o a un col·lega. Com més ampli sigui el nostre repertori, millor podrem adaptar-nos a situacions comunicatives amb parlants de diferents classes socials, nivells educatius, procedències geogràfiques o franges d’edat.

A la recerca EquiLing

Organitzem seminaris amb estudiants per explorar les seves trajectòries i autobiografies lingüístiques (https://www.coe.int/en/web/portfolio/the-language-biography). Amb això reflexionem sobre la rellevància sociolingüística dels repertoris i analitzem què signifiquen per a nosaltres les llengües i varietats que parlem, les que voldríem parlar, les que ens fan sentir orgull o una mica de vergonya, en quins contextos o amb qui fem servir-ne unes i altres. Amb tot això prenem consciència de les llengües amb què convivim i reforcem la nostra ciutadania lingüística.

Per saber-ne més

Blommaert, J. & A. Backus. 2012. Superdiverse repertoires and the individual. Tilburg Papers in Culture Studies 24

Blommaert, J. & A. Backus. 2013. Repertoires revisited: ‘Knowing language’ in superdiversity. Working Papers in Urban Language & Literacies 67

Council of Europe: The language biography

Kusters, A. & M. De Meulder. 2019. Language portraits: Investigating embodied multilingual and multimodal repertoires. Quantitative Content Analysis 20:3

Són totes les llengües i varietats lingüístiques (dialectes, estils, accents) que usen els i les parlants en diferents situacions i per a diferents fins. El seu estudi no es limita a identificar el conjunt de varietats que s’activen en una comunitat, sinó també les relacions que s’estableixen entre elles, la seva distribució, sovint jeràrquica, a l’espai sociolingüístic o com d’apropiades són en un moment donat.