Els estudis que cobreixen un llarg període de temps sovint fan servir diferents enfocaments metodològics. Una forma comuna de procedir a la investigació longitudinal és recopilar un conjunt de dades a l’inici de l’estudi i després recollir repetidament dades sobre el mateix tema al llarg de l’estudi. Aquests mètodes de seguiment podrien incloure els mateixos individus (estudis de panel) o replicar investigacions anteriors amb nova població en un context similar (estudis de tendències). També hi ha estudis de cas, que es poden basar en històries de vida d’un o uns quants individus. 

Atès que els estudis longitudinals són especialment efectius per rastrejar les condicions socials, preferiblement han de ser prospectius, és a dir, que es poden centrar en com els individus pensen i prediuen els seus futurs possibles o imaginats. Els estudis longitudinals també poden ser retrospectius, en sol·licitar a les persones que mirin enrere i reflexionin sobre si mateixes al llarg de la vida. Quan investiguem sobre l’ús de les llengües, les trajectòries de vida personal són especialment apropiades per entendre el desenvolupament lingüístic, els hàbits i les actituds. Per tant, els estudis longitudinals es poden dissenyar per reflectir o desafiar les ideologies prevalents o canviants a la societat.

A la investigació sociolingüística, s’han utilitzat estudis longitudinals per observar la variació lingüística i el canvi lingüístic en els individus, així com en la societat, tant en relació amb les llengües minoritàries nacionals com en contextos de migració. Per exemple, en el context català, Woolard (2011) va fer un estudi sociolingüístic longitudinal de panel i va tornar a contactar un grup de parlants bilingües espanyol-català que va entrevistar per primera vegada quan eren estudiants de secundària a Barcelona, uns 20 anys abans. Va descobrir que la seva fluïdesa en català havia augmentat substancialment a mesura que s’endinsaven a l’edat adulta. Podem trobar un altre exemple en el context suec on Ahlgren i Rydell (2020) van investigar, en un estudi longitudinal de tendències, com diferents individus inscrits al programa de suec per a immigrants van experimentar l’aprenentatge d’idiomes en el context dels canvis socials i institucionals durant un període de 15 anys.

Al projecte de recerca EquiLing

El nostre projecte es desenvolupa durant un període de quatre anys (2020-2024) i inclou quatre grups de recerca diferents, de Catalunya, el País Basc, Galícia i Madrid. El projecte proporciona una perspectiva àmplia, amb observacions transversals i anàlisi de parlants multilingües a diferents espais socials i educatius. 

• El projecte EquiLing és retrospectiu ja que anima els participants a mirar enrere i reflexionar sobre les seves experiències d’ús del llenguatge, per exemple, reconstruint-ne les trajectòries i les biografies lingüístiques. A més, observem com la comprensió dels i les participants de les seves trajectòries lingüístiques canvia en diferents moments del projecte de recerca i com pensen sobre el futur. El projecte també és prospectiu ja que recopila noves dades etnogràfiques així com també adopta un enfocament de recerca-acció per desenvolupar estratègies per actuar davant de la desigualtat i les relacions de poder asimètriques. 
• Un objectiu important del projecte és crear un ordre sociolingüístic més inclusiu i igualitari a la societat. Aquesta transformació pot requerir molt de temps, i la nostra expectativa és que aquest projecte tindrà un impacte important en les actituds i comportaments de les persones al món acadèmic i a la societat en general, no només durant el projecte, sinó també en el futur.

Per saber-ne més

Thomson, R. & Holland, J. (2003). Hindsight, foresight, and insight: The challenges of longitudinal qualitative research, International Journal of Social Research Methodology, 6:3, 233–244.

Sankoff, G. (2013). Longitudinal Studies. The Oxford Handbook of Sociolinguistics. Oxford: Oxford University Press.

Ahlgren, K. & Rydell, M. (2020). Continuity and change: migrants’ experience of adult language education in Sweden. European Journal for Research on the Education and Learning of Adults, 11:2, 399–414.   

Vila, F. Xavier, Ubalde, J., Bretxa. V. & Comajoan-Colomé, L. (2019) Changes in language use with peers during adolescence: a longitudinal study in Catalonia, International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23:9, 1158-1173.