La recerca col·laborativa o en co-labor és part d’un conjunt de formes d’investigar en ciències humanes i socials que s’orienten a discutir o a posar en revisió la distància entre les persones que investiguen i les persones que són investigades. Aquest tipus de recerca forma part d’una una llarga tradició de dissenys d’investigació que cerquen la transformació dels contextos que s’investiguen i que involucren, en qualitat d’agents de recerca, tant a professionals del món acadèmic com a altres persones. Potser els dissenys més coneguts són la recerca-acció i la recerca-acció participativa.
La recerca col·laborativa, tal com l’entenem aquí, és una recerca compromesa, fruit de la reflexió profunda sobre un estat de situació i un projecte polític-científic per canviar-lo. Particularment, en el nostre cas, neix dels resultats de les nostres investigacions, els quals mostren que la desigualtat lingüística, si bé és part de les desigualtats socials, ètniques, de gènere, etc., es materialitza de manera particular en l’ús verbal i es reprodueix en contextos de socialització lingüística en els quals les ideologies sobre el llenguatge donen sentit a pràctiques de discriminació i dominació d’un sector de la població sobre un altre.
Aquest coneixement sobre les formes en què es legitima, es fa i es reprodueix la desigualtat lingüística ha derivat en la revisió dels pressupòsits epistemològics en què es basen les recerques tradicionals en el terreny del llenguatge. Particularment, entre les distàncies entre els qui “informen” les dades i els qui les “investiguen”, i entre les “pràctiques de recerca” i “les pràctiques d’intervenció”.
D’aquesta manera, els resultats de les nostres recerques han mostrat la necessitat de posar en diàleg l’agenda de recerca que sorgeix de l’esdevenir de les disciplines amb les quals treballem i l’agenda de les persones amb qui treballem. És a dir, a diferència de les recerques tradicionals, les inquietuds que guien els projectes no sorgeixen exclusivament de les persones que investiguen des de l’acadèmia, sinó també dels qui treballem plegats. El diàleg entre aquestes agendes és part del procés metodològic que defineix aquest tipus de recerques.
La recerca col·laborativa o en co-labor és també un objecte de reflexió. Autores com Xochitl Leyva Solano, Joanne *Rappaport, Shannon Speed, Araceli Burguete, Carolina Gandulfo i Virginia Unamuno, entre d’altres, han aportat elements per a una definició d’aquesta mena de recerques, particularment en el cas de les etnografies col·laboratives. En general, estan d’acord en una definició general: la recerca en co-labor s’entén com aquell treball orientat a la producció de coneixement (i a la seva transformació) en mans d’equips formats per persones de diversos col·lectius que treballen juntes. També estan d’acord que es tracta d’una mena de treball que intenta qüestionar la jerarquització d’epistemologies i de formes en què es pot produir el coneixement que s’ha validat en el marc de la colonialitat del saber, del fer, del sentir i del pensar.
Aquesta cerca d’un treball investigador que discuteixi asimetria i mogui posicions tradicionals no sempre és una cosa còmoda. Més aviat implica tensions, discussions i negociacions. La posada en revisió col·lectiva dels objectius, de les maneres d’abordatge, de l’autoria i de la distribució de beneficis (directes i indirectes) de la recerca són algunes de les instàncies on aquestes tensions solen emergir.
Com hem assenyalat, els objectius de les recerques són discutits per consensuar agendes en general diferents. Això implica cedir, comprendre, articular, i cercar punts en comú, cosa que moltes vegades comporta deixar de banda inquietuds personals.
Aquest treball col·laboratiu també comporta assumir rols diferents que no sempre són còmodes. Per exemple, en el treball amb educadores i educadors la distinció entre el rol de qui ensenya i qui observa pot ser incòmoda i ser problemàtica, i convida a un canvi de rols que sol ser positiu.
L’autoria compartida és un tema important des del punt de vista de la recerca col·laborativa o en co-labor. Implica sumar persones que tradicionalment no produeixen en el marc acadèmic a fer-ho. Escriure col·lectivament un article o participar junts en esdeveniments científic mobilitza molts supòsits i experiències prèvies, tant dels qui formem part de l’acadèmia com els qui no. Quines són les maneres d’escriure o dir legítimes? Per què? Però també comporta posar en joc veus que ens incloguin en tant que persones que formem part de col·lectius diversos. Això no és fàcil, perquè repta les tradicions d’escriptura acadèmica dominants que privilegien un subjecte d’enunciació impersonal que pren distància amb el que hom investiga.
Finalment, la recerca en co-labor o col·laborativa vol revisar també el tema dels beneficis de la recerca, tant directes com indirectes. Ens preguntem, així, a qui beneficia el que fem i de quina manera els rèdits es distribueixen entre els diferents col·lectius involucrats. Això interpel·la la recerca tradicional, els beneficis directes de la qual eren per a qui feia la recerca (a través de la inserció, promoció o consolidació en la carrera acadèmica, per exemple), però no necessàriament per a les altres persones amb qui treballava.
En les nostres recerques és de summa importància el qüestionament a la distinció tradicional entre recerca i intervenció. Aquesta distinció ve de la tradició empiricista de la recerca social i, com hem assenyalat, es discuteix des de fa temps. Qüestionar aquesta distinció implica interrogar les maneres de produir coneixement; en el nostre cas, la manera en què es produeix coneixement sobre el llenguatge i la societat, és a dir, el coneixement sociolingüístic. La hipòtesi és que el treball en co-labor permet produir un coneixement més adequat sobre els processos sociolingüístics que estudiem. En aquest sentit, el disseny d’activitats col·lectives que duem a terme al costat de les persones amb les quals investiguem i en les quals desenvolupem rols diversos permet conèixer millor en fer-ho col·lectivament.
Per saber-ne més
Gandulfo, C. & Unamuno, V. (2020). Nota metodológica ¿A qué llamamos investigación en colaboración en este libro? En V. Unamuno, C. Gandulfo & H. Andreani (Eds.), Hablar lenguas indígenas hoy: nuevos usos y nuevas formas de transmisión. Experiencias colaborativas en Corrientes, Chaco y Santiago del Estero (pp. 37-47). Biblos.
Rappaport, J. (2018). Rethinking the Meaning of Research in Collaborative Relationships. Collaborative Anthropologies, 9(1-2), 1-31. https://doi.org/10.1353/cla.2016.0009 .
Rivera Cusicanqui, S. (2004). El potencial epistemológico y teórico de la historia oral: de la lógica instrumental a la descolonización de la historia (1987). In Seminario de sociología de la imagen. Una visión desde la historia andina (pp. ??). Universidad Nacional Mayor de San Marcos.
Leyva Solano, Xochitl, Araceli Burguete & Shannon Speed (Coords.) (2008). Gobernar (en) la diversidad: experiencias indígenas desde América Latina. Hacia la investigación de co-labor. CIESAS, FLACSO Ecuador & FLACSO Guatemala.
Leyva Solano, Xochitl & Shannon Speed (2008). Hacia la investigación descolonizada: nuestra experiencia de co-labor. In Xochitl Leyva, Araceli Burguete & Shannon Speed (Coords), Gobernar (en) la diversidad: experiencias indígenas desde América Latina. Hacia la investigación de co-labor (pp. 65-107). CIESAS, FLACSO Ecuador & FLACSO Guatemala.
