Ens convertim en parlants interactuant amb altres persones i compartint en grup pràctiques diferents com a part d’un procés dinàmic i continu que dura tot el nostre cicle vital. Aquestes activitats compartides condicionen les pràctiques lingüístiques de cada persona, que s’acabarà convertint en un tipus de parlant capaç d’adaptar-se a contextos i circumstàncies diferents. Per això, la noció de comunitat de pràctica (community of practice) és una de les eines més útils de què disposem per analitzar com es creen, mantenen o modifiquen les diferents subjectivitats dels parlants en les pràctiques (col·lectives) desenvolupades durant el seu dia a dia. Un grup de joves que s’ajunten per cantar rap. Adolescents que entrenen i juguen partits de bàsquet. Adults que assagen entre setmana i ballen cada diumenge a la plaça del seu barri. Tots aquests grups són exemples de comunitats de pràctica. Grups en què les persones interaccionen i dels quals sorgeixen pràctiques i ideologies lingüístiques, ja que en aquests contextos la llengua no és un element independent, autònom i/o aïllat: la llengua apareix vinculada tant amb l’activitat concreta desenvolupada al grup com amb el conjunt de l’estructura social.
A la recerca EquiLing
La comunitat de pràctica pot ser de gran utilitat des del punt de vista teoricoconceptual i metodològic perquè:
– Facilita l’estudi dels i les parlants ja que, a través de pràctiques concretes, podem analitzar les dinàmiques (lingüístiques) que es creen entre les diferents persones, el grup i l’estructura social.
– Atès que la identitat no és fixa i l’ús lingüístic és un procés d’aprenentatge continu, la comunitat de pràctica és un espai molt apropiat per observar aquest procés identitari i de construcció lingüística.
– El model de comunitat de pràctica assumeix la diversitat present a qualsevol grup. A més, proveeix d’un marc d’anàlisi dinàmica i canviant que assumeix que les persones poden participar alhora en més d’una comunitat.
Per saber-ne més
Eckert, P & McConnell-Ginet, S. (1992). Think practically and look locally: Language and gender as community-based practice. Annual Review of Anthropology, 21(1), 461-488.
Eckert, P. (2006). Communities of Practice. A E. K Brown, R. E Asher, J. M. Y Simpson (Eds.), Encyclopedia of Language and Linguistics, Volume 2 (pp. 683-685). Elsevier.
Lave, J. & Wenger, E. (1991). Situated Learning. Legitimate Peripheral Participation. Cambridge University Press.
Holmes, J. & Meyerhoff, M. (1999). The Community of Practice: Theories and methodologies in language and gender research. Language in Society, 28, 173–183.
