País Basc

Processos de transformació sociolingüística al context basc: parlants, pràctiques i agència

Els nous parlants d’euskera són un grup estratègic per a la normalització de la llengua basca i la consolidació de la societat basca com a comunitat bilingüe. No obstant això, els estudis previs han demostrat que l’aprenentatge de la llengua no garanteix que aquests parlants l’incorporin a les seves pràctiques comunicatives diàries ni que participin activament a la comunitat bascoparlant.

Això és especialment sorprenent en les generacions més joves, que han après euskera a l’escola des d’una edat precoç; i és una font de gran preocupació per a la societat basca. Els estudis previs mostren una complexitat de factors que afecten l’ús reduït de l’euskera, però, més enllà de les poques oportunitats d’ús de molts nous parlants que viuen en entorns bastant o molt castellanoparlants, hem de destacar el baix autoconcepte com a bon parlant d’euskera que tenen molts. L’anàlisi de les arrels d’aquest baix autoconcepte ha revelat l’existència de tot un conjunt d’ideologies que circulen a la societat basca sobre qui es considera un parlant legítim de l’euskera, ideologies en gran part lligades a la varietat lingüística utilitzada, a la força de la dicotomia natiu /no natiu i als perfils de parlants fixats socialment i que en mostren un reconeixement desigual. Tot i això, també s’ha observat que aquestes ideologies són qüestionades per molts parlants nous, que se senten parlants legítims i que participen activament i de forma igualitària en euskera en les oportunitats que se’ls ofereixen o que busquen activament.

EquiLing-Basq pretén aprofundir en les pràctiques específiques a què recorren els nous parlants d’euskera per ser, converstir-se i definir-se com a bascoparlants i el tipus d’agència i subjectivitats que comporten aquestes pràctiques, per identificar els tipus d’agència més propenses a l’ús actiu de la llengua minoritària. Aquesta anàlisi també ens ajudarà a donar llum a les maneres de qüestionar i resistir les ideologies lingüístiques dominants que afavoreixen l’ús de la llengua majoritària.

Per a això, es proposa una investigació-acció participativa (PAR) amb dos grups de nous parlants d’euskera: estudiants universitaris de Bilbao i joves en grups d’oci. S’utilitzen metodologies participatives, prenent com a focus de l’anàlisi les comunitats epistemològiques o de pràctica i donant als participants la categoria de co-investigadors, per tal de promoure processos de reflexió individual i conjunta sobre les seves pròpies pràctiques, la seva identitat lingüística i el tipus d’agència que volen exercir de cara a l’ús de la llengua minoritària en la seva vida diària. D’aquesta manera, es dissenyaran eines participatives que ajudin a augmentar la consciència sociolingüística crítica d’aquests joves i que informin el disseny d’estratègies educatives transformadores que acompanyin l’alumnat en el procés de reflexió sobre la seva identitat i pràctiques lingüístiques. Es pretén una transformació a nivell social, però sens dubte també trobar claus que permetin que aquests joves visquin el seu bilingüisme d’una manera satisfactòria.

Estudiem les pràctiques a què recorren els nous parlants i les noves parlants d’euskera per ser bascoparlants, convertir-s’hi i definir-s’hi, i el tipus d’agència i subjectivitats que impliquen. Per a això, ens valdrem d’una metodologia de recerca-acció participativa (PAR) amb dos grups de nous parlants d’euskera: estudiants universitaris a Bilbao i joves en grups de temps lliure.

equiling.eus@deusto.eus

Número de referència: Proyecto I+D, ref.  PID2019-105676RB-C42/AEI/10.13039/501100011033