EquiLing presenta una nova proposta teòrica i metodològica amb la qual indagar la manera en què la investigació sociolingüística pot entendre en profunditat els processos complexos a través dels quals les llengües creen, mantenen i reprodueixen les desigualtats presents a totes les societats i actuar-hi.
Així, el projecte combina dos propòsits. Per una banda, pretén assolir un coneixement profund del paper de la llengua en la construcció de la desigualtat i, per l’altra, explorar com els parlants, amb l’aportació de la sociolingüística, poden revertir els processos implicats en aquesta construcció. Per assolir aquests dos propòsits i fer operativa la investigació, EquiLing ha dissenyat tres objectius.
El primer és construir un marc teòric innovador que aprofiti la riquesa i la diversitat de les situacions sociolingüístiques dels entorns bilingües com Catalunya, Galícia i el País Basc, així com Madrid. Per a això, EquiLing proposa tres eixos conceptuals que articulen la multiplicitat de processos socials i sociolingüístics, i els connecten amb altres formes de desigualtat: (A) la distribució desigual dels recursos lingüístics, (B) el reconeixement desigual dels parlants i (C) la participació desigual dels parlants en la societat. Aquest marc teòric engloba conceptes innovadors com consciència lingüística crítica, agència de parlant, models de parlant mediats per ideologies lingüístiques, subjectivitat i ciutadania lingüística. El segon objectiu consisteix a analitzar amb aquest desenvolupament teòric les pràctiques situades i quotidianes, i detectar el potencial de transformació en els diferents contextos de recerca, que inclouen espais educatius formals i informals que van des d’aules d’educació secundària i superior fins a associacions, organitzacions estudiantils i culturals, moviments socials i programes de voluntariat lingüístic.
En aquests contextos del projecte, tant la reflexió com l’acció es duran a terme juntament amb els participants en la investigació, que avaluaran les oportunitats de canvi disponibles i participaran en el disseny, implementació i avaluació dels resultats de les accions transformadores. Per a això, es proposa un marc metodològic innovador que combina etnografia multisituada en espais formals i informals amb estratègies de recerca col·laborativa com la participatory action research (PAR, segons les seves sigles en anglès) i la creació de comunitats epistèmiques.
Finalment, el tercer objectiu és projectar els coneixements teòrics i metodològics en propostes operatives que, en l’àmbit de l’educació lingüística, puguin aplicar-se dins i fora dels contextos socials específics de la investigació, per promoure la coexistència harmònica de les pràctiques lingüístiques, així com la ciutadania lingüística inclusiva, que millora el respecte dels parlants cap a ells mateixos i cap als altres, i cristal·litzar en un ordre sociolingüístic més igualitari i inclusiu. Aquesta transformació és especialment necessària a Espanya, on la norma constitucional que insta a promoure i protegir la diversitat lingüística s’ha desenvolupat de forma insuficient, especialment (encara que no de forma exclusiva) fora de les comunitats autònomes oficialment bilingües. A més, també respon al repte de trobar solucions que contribueixin al desenvolupament de societats més innovadores, inclusives i responsables a Europa.
